Pis situat ​​en una bonica finca règia que data de l'any 1.910.

La seva cèntrica ubicació li permet gaudir de totes les possibilitats que ofereix la nostra ciutat, així com d'excel·lents comunicacions per transport públic.

Es tracta d'un pis passant, en tercera planta, orientat per una banda a carrer amb sol de matí i per l'altre costat a un tranquil pati d'illa amb sol de migdia i tarda.

Compta amb una superfície total de 130 m2. construïts.

Aquest habitatge es ven totalment reformat, combinant tots els elements originals modernistes que ens brinda aquesta propietat amb materials i instal·lacions noves de gran qualitat. Es proposa un hall d'entrada, dues suites amb vestidor-bany i balcó, una habitació-despatx, un bany de cortesia, menjador estar amb cuina en illa, galeria i terrassa. Manté elements originals modernistes com el mosaic hidràulic, fusteries exteriors i interiors, vidrieres i sostres artesanats.

Actualment el pis esta per a reformar, per lo que es pot participar de la distribució i els acabats. Les fotografies que aquí apareixen corresponen a un pis de la mateixa tipologia i superfície ja reformat i venut, situat a una planta inferior del mateix edifici.

Pis passant tradicional de planta sencera

L’habitatge s’ubica en una finca tradicional de l’Eixample. Construït a l’any 1910, es tracta d’un immoble familiar on el negoci –una torrefactora de cafè- ocupava la planta baixa i els diferents membres de la família habitaven els pisos superiors. Per l’amplada del solar, inferior als 7 metres, cada planta consta d’un únic habitatge, sumant un total de sis plantes (planta baixa més cinc pisos). Per característiques d’ubicació, formals i constructives l’edifici es troba inclòs dins del catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona, tant al Sector de Conservació de l’Eixample (nivell B) com al Conjunt Especial de l’Eixample (nivell C).

La façana principal, de marcat estil noucentista, es defineix per la seva composició ordenada i senzilla articulada pel ritme constant de buits i plens estrictament superposats en vertical. Totes les plantes disposen de balcons directament encastats a façana i rematats amb treballades baranes de ferro forjat. La presència de les balconeres es remarca amb la decoració de les llindes, culminades en mènsula a la part superior. La façana interior, orientada a sud-oest i amb il·luminació solar directa a partir de migdia, es composa d’antigues galeries obertes que amb el pas del temps s’han anat tancant amb ampits d’obra i fusteries noves.

Organitzativament parlant, els habitatges estan clarament determinats per la morfologia de la parcel·la; la proporció allargada encamina la distribució cap a pisos passants, ubicant les estances principals properes a les façanes – tant al carrer com a interior d’illa – i articulant la resta de dependències a través d’un passadís central i patis de llums interiors. Pel que fa a les característiques constructives, la finca se sustenta sobre murs de càrrega de totxo massís com a estructura principal, i bigues metàl·liques amb entrebigat de Volta Catalana actuant d’estructura secundària. Els tancaments originals tant interiors com exteriors són de fusta massissa de pi, amb les característiques motllures. Els habitatges consten de falsos sostres de canyís enguixat, i paviments hidràulics originals de format 20x20 cm.

El projecte de reforma planteja mantenir l’esquema funcional bàsic existent, deixant les habitacions principals al carrer, amb sol de matí, i reservant una gran zona de dia amb la cuina integrada abocada al pati interior d’illa, més tranquil i amb llum natural des del migdia fins a la tarda. Opcionalment es podria realitzar una tercera habitació a la zona central de l’habitatge. També s’augmenta el nombre de banys d’un a tres, permetent així crear dues suites i reservar una tercera cambra higiènica per a la zona de dia. La galeria es recupera com a espai obert, un segon balcó per a la zona de dia.