Pis modernista alt i assolellat

Pis situat al carrer  en una finca noucentista que data de l'any 1.897.

Es tracta d'un pis cantoner situat a la quarta planta d’un edifici modernista. Està orientat al sud, al carrer  amb sol de migdia i tarda.

Compta amb una superfície total de 74 m2 construïts.

Aquest habitatge es ven totalment reformat a estrenar, combinant tots els elements originals modernistes que ens brinda com els terres hidràulics, vidres emplomats ... amb materials i instal·lacions noves d'alta qualitat, amb marques reconegudes internacionalment com Bosch, Grohe, Fujitsu ...

Es proposa un zona amplia amb menjador i cuina amb sortida a dos balcons així com una suite principal i una segona habitació.

Tercer pis passant en xamfrà

L’edifici fou construït en 1897. L’accés al vestíbul a la planta baixa es realitza per el carrer Muntaner, però la parcel.la ocupa la part del xamfrà.

Els Xamfrans son un dels elements característics del Pla Cerdà que endreça urbanísticament el barri de l’Eixample. Idelfons Cerdà va dissenyar les cantonades de tal manera que separava l’encreuament del tràfic rodat (s’ha de tenir en comte que a finals del segle XIX i principis del XX el tràfic era també de tracció animal) del punt de encreuament de vianants, millorant la seguretat i alliberant un espai a les cantonades. Per una altre part, l’orientació de la trama urbana s’estableix de tal manera que el sud coincideix amb la diagonal de les illes, aconseguint així reduir la façana orientada estrictament a nord. De la mateixa manera, en cada illa, nomes un xamfrà te orientació sud.

En aquest cas, la façana de l’habitatge dona al xamfrà sud, amb l’orientació optima en quant a llum i assolellament. Per altra part, el carrer  es mes ample que els carrers comuns del barri. Els carrers mesuren 20 metres d’ample i el carrer mesuren 30 metres. Això es així, ja que el ferrocarril passava originàriament per aquesta via (en aquests moments el pas es subterrani).

Per tot això, tant per l’orientació com per l’espai, es tracta d’una façana privilegiada.

També resulta singular que l’edifici te una altura original, de planta baixa, planta principal i quatre plantes sense que s’hagi realitzat ninguna remunta.

La distribució del piso concentrada la zona dia junt a la façana principal organitzant en un espai obert a la cuina, el menjador i el salo de la forma mes diàfana possible per intentar que tota la zona participi de la llum i les vistes.

La zona de nit es situa a la part posterior, cara al pati interior i pati d’illa. El pis disposa d’un dormitori principal amb bany i zona de vestidor així com un segon dormitori.

Des de la zona d’estar s’accedeix a un segon bany. De la mateixa manera, es dissenyen els envans amb una franja alta de vidre per intentar que la llum arribi a tots els espais.