Es tracta d'un pis situat a la planta Principal d'un edifici que data de 1929.

Està orientat al sud a Carrer Muntaner  i al nord una galeria a un tranquil pati d’illa.

Compta amb una superfície total de 123 m² construïts.

Aquest habitatge està reformat fa uns anys i disposa d'elements originals modernistes com sostres artesanats, sostres de "Volta Catalana", terres hidràulics i fusteries interiors i exteriors originals.

Es compon de una zona de dia amb cuina i salo-menjador, tres habitacions dobles, una individual y un despatx així com dos banys.

L’habitatge es troba ubicat a la planta principal d’una finca que data de l’any 1929. L’emplaçament està dins d’un entorn protegit d’edificis pertanyents al Sector de conservació de l’Eixample pel que es garanteix una bona conservació de la zona i dels edificis que la configuren.

L’edifici es composa d’una planta baixa d’ús comercial, una planta entresol, una planta principal i 3 plantes pis. És un edifici passant entre mitgeres característic de la zona de l’eixample. Per una banda el pis està obert cap al carrer muntaner amb orientació Sud-Oest i per l’altra hi trobem un pati d’illa generós i tranquil.  Tal i com acostuma a passar amb aquesta tipologia de pisos les zones humides s’obren al als patis de llums interiors, no obstant en aquest pis s’hi troba una zona de safareig a la façana posterior.

La façana que trobem al carrer Muntaner és de caire senyorial i es caracteritza per un ritme continu marcat pels balcons de l’edifici. La planta principal i la entresol són les úniques que enlloc de balcons convencionals disposen de balustrades. La façana presenta un molt bon estat de conservació i es troba ben integrada en el conjunt que formen les façanes veïnes d’estil noucentista.

L’estructura dels forjats de l’habitatge la formen biguetes metàl·liques i cassetons ceràmics. El sostre de volta catalana es va deixant veure sobretot a les zones de pas del pis. Així mateix hi trobem paviments hidràulics amb un bon estat de conservació. Al tractar-se d’un principal disposa d’una alçada considerable. Aquestes i altres característiques com les portes i finestres de fusta restaurades composen un pis representatiu de l’eixample de Barcelona.

La zona del vestíbul de l’edifici es caracteritza per uns tons clars que ajuden a distribuir la llum per tot l’espai. Els acabats que predominen són de mabre a la zona del paviment, de fusta a les baranes i a l’ascensor i de guix a les motllures del sostre.  Es podria dir que l’espai d’entrada és una continuació de l’estil de la façana principal de l’edifici.